Tot impacte en l’ordre de la vida genera un residu després de la col·lisió. Tot i així, quan parlem de tecnologia digital, l’esclat tendeix a manifestar-se de formes difícilment tangibles, en silenci radical. De fet, el seu impacte no és immediat, sinó prolongat i les restes massa diminutes per emprendre la seva cerca. D’altra banda, obnubila, i només amb el temps, la catàstrofe comença a fer-se translúcida a través dels danys generats en cossos, territoris, ecosistemes…, tant és en quina escala es manifesti. Passat el temps, llavors: és possible determinar la magnitud del mal derivat d’aquesta digitalització? És possible recuperar els residus i tornar a recompondre, d’alguna manera, la vida fragmentada i danyada?

Slowly Fading into Data va ser dissenyat per desafiar els mètodes estàndard de producció audiovisual combinant la baixa tecnologia (consola retro de 8 bits) amb l’alta tecnologia (intel·ligència artificial i disseny de so procedimental) en les indústries del videojoc.

L’estrena que es podrà veure el pròxim 25 de maig a l’espai Oasi és una experiència holística que indaga en la pèrdua de corporeïtat, la cognició estesa, éssers híbrids i identitats sintètiques. L’artista i investigador presenta la història d’avantguarda, ambiental i contemplativa d’un humà que va mutant lentament en dades: un viatge sobre les formes no humanes i la creació de nous instruments audiovisuals per interpretar les darreres reverberacions humanes. Un pas endavant cap a la desintegració del jo.